Molins de Rei - Montserrat

Ahir, diumenge, vaig fer la Molins de Rei - Montserrat, tot un clàssic que cada dos anys es converteix en una cita inamobible del calendari.

Ja fa uns quants anys que la faig, si no compto malament aquesta era la meva 6a caminada, tanmateix abans la distància era més curta (una 37 km) i no hi havia tant de desnivell. Aquesta vegada han estat 50km (49.9) i poc menys de 3.000m de desnivell acumulat, la més llarga i dura totes les edicions que s'han fet fins ara, que en ja en són 14 (28 anys tenint en compte que es fa cada dos anys).

Vaig trigar 9hores i 15 minuts, i estic molt contenta, tenint en compte que fa dues setmanes vaig fer la Marxa dels Castells de la Segarra, de 51km, però sense desnivell, en 9hores... és tota una victòria personal!! Tot i que aquesta vegada, algunes pujades em van fer patir més (especialment la darrera pujada), les cames no em van quedar tant trinxades com a la Segarra, segurament el fet que fos tan plana va fer que sempre treballés els mateixos músculs, encara que sembli al contrari, les cames van agraïr el desnivell de la Molins - Montserrat.

El viatge, el vaig compartir amb l'Àlex i l'Aina, vam fer un bon equip perquè tots 3 vam portar el mateix ritme en tot moment, les converses van ser variades i disteses, interessants i agradables, la bona companyia és molt important per a alleugerir els moments de cansament, psicològicament aguantes molt més i és un factor essencial!!

Pel camí ens vam anar creuant amb la Josepa i l'Emili, del grup de caminades de resistència del CEM, que també vaig trobar-me dues setmanes abans als Castells de la Segarra. També s'agraeix anar trobant a gent coneguda pel camí. Com també s'agraeix trobar gent coneguda als controls i avituallaments, per això aquesta caminada és la que més m'estimo de totes, perquè és la meva!! La gent dels controls t'anima i et dóna forces!!

A més, la gent del CEM , hi dedica molt de treball a l'organització d'aquesta caminada, tot està molt ben muntat, les senyalitzacions, el menjar que hi ha als avituallaments per a agafar forces... fins i tot aquest any han incorporat uns sistema automàtic per marcar els controls, i els tampons amb conillets, taurons,... han passat a la història, però si és per millorar... endavant!! A més, aquest any, amb les ventades de gener, algun tram del camí va quedar barrat pels arbres caiguts, i han hagut de treballar per a fer transitables alguns trams. Moltes felicitats a la gent del CEM per la bona organització!! Em sento orgullosa de pertànyer a aquest centre excursionista!!

Si voleu saber més detalls, l'Àlex, un dels meus companys de caminada, ha fet també un escrit... ell parla de les abelles que em van picar, jo prefereixo no recordar-ho!! ;-) http://alexmaymolopez.blogspot.com/