Toooooooooooooots!!!!

Ahir al vespre, mentre en Klinsmann comptava les hores que li quedaven al Bayern des de la banqueta del Camp Nou... la Sala Apolo s'omplia per rebre a un dels millors cantants jamaicans de reagge i ska, en Frederick "Toots" Hibbert, que junt amb els seus companys, els The Maytals, va oferir un concert curt, però intens!!

El Barça ja havia marcat els 4 gols, així que ja podia entrar a la sala tranquil·la, i mentre era a la cua, una gran furgoneta es va aturar i d'ella en va sortir en Toots, abraçat pels aplaudiments dels qui esperàvem per entrar al seu concert, ens va saludar amb les mans enlaire, una picada d'ullet que feia preveure una boníssima vetllada!!

En Toots ja té 64 anys, i el ritme de concerts que porta és trepidant, el de Barcelona segurament era un concert més... i és per això que de vegades el concert baixa un pèl d'intensitat. Però en Toots sap comunicar-se molt bé amb el públic, i, tot i que les seves cançons s'alenteixen a mesura que passen els anys, la seva connexió amb tothom de la sala fa que qualsevol dels seus concerts pugui ser extraordinari.

Sempre que he anat a la Sala Apolo n'he sortit molt contenta, tanmateix serà difícil superar aquell concert històric dels Tokio Ska Paradise Orquestra al 2006, jo prefereixo l'ska més mogut i festiu, els Toots & The Maytals no el van superar, però sí que em van agradar... i molt!!!

"54-56 was my number", "Bam, Bam", "Mokey man"... van ser moltes les cançons mítiques que es van poder sentir, el públic, variat, les vam cantar i ballar una a una, i vam acceptar els jocs de veus que en Toots ens va proposar. "Monkey man", com diuen les lleis de la casualitat, em va agafar fent cua al lavabo... per uns moments vaig tenir l'instint d'abandonar la cua i tornar a la platea, però tenia molt de pipi (Aixxx...!!!), i llavors va passar allò que només passa a la cua dels lavabos de noies, totes les que féiem cua ens vam mirar i vam començar a ballar aquesta gran cançó ;-)

Cap al final del concert vaig decidir acostar-me una mica més als músics, no va ser massa difícil arribar fins a les primeres files, hi havia gent més jove, però també molta gent no tant jove, em vaig sentir a gust i m'hi vaig quedar fins al final del concert!! Als de seguretat se'ls hi va girar feina (i també tenien ganes de gresca), mentre en Toots establia una íntima relació amb el seu públic, els de seguretat advertien a uns i altres, fins que el mestre els va advertir a ells... que suavitzessin les mesures. En Toots, en la darrera cançó ens va donar la mà a tots els qui estàvem a primera fila, i es va fer un fart de signar autògrafs amb una mà, mentre amb l'altra aguantava el micròfon i seguia cantant.

El millor, a banda de la música, l'intercanvi generacional que es va donar, un avi de 64 anys, va ser capaç d'agrupar gent de totes les edats, però especialment joves que buscaven atrapar una mirada, un somriure, un autògraf del mite... què gran que ets Toots!!

I want you to know that I am the man who

Fight for the right, not for the wrong

Going there, I'm growing there

Helping the weak against the strong

(Bam, Bam)